Hem fet cas al que van dir la directora i l’actriu principal al lliurament dels Premis Òscar 2021. Hem anat a veure la seva pel·lícula en pantalla gran, al cinema. Potser és el moment. Potser la història i la manera d’explicar-la, potser el fet que coneguem els paisatges i l’estil dde vida, però Nomadland ens ha impactat.
És la història d’una dona, Fern, que viu en un poble de Nevada, Empire, construït a redós d’una fàbrica, la United States Gypsum Corporation, on treballa el seu home. Aquest mor i el 2011 l’empresa tanca la producció i el poble queda desert. Llavors marxa amb la furgoneta, que adapta per viure i va treballant on troba feina: un temps a Amazon, en restaurants, càmpings… qualsevol cosa. Són feines temporals i allunyades. No vol jubilació anticipada. Vol treballar. I amb la furgoneta recorre el país. Coneix gent, paisatges. Sent la solitud més produnda però també una solidaritat intensa. És nòmada.
El tema de la pel·lícula està tret d’un llibre de no ficció titulat Nomadland, Surviving America in the Twenty-First Century, de Jessica Bruder, un subtítol molt clar. A la cultura nord-americana, la carretera és molt més que un lloc de trànsit. Potser ve del orígens de la nació, de les caravanes cap al “far west”, dels beatnitks. La seva literatura és rica en el tema: El raïm de la ira, Viatges amb Charlie, de John Steinbeck, A la carretera, de Jack Kerouac, Cormac McCarthy, les road-movies... Amb la crisi del 2007, molta gent no va poder pagar les hipoteques i va perdre la casa. Així van proliferar les autocaravanes i el nomadisme.
Amazon, l’ànima del capitalisme, li dóna feina, però només temporal. Mà d’obra que es compra i s’abandona i a l’hora de jubilar-se no en tenen per res. Coneix homes i dones solitaris, coneix la dignitat dels que viuen al marge, Swankie, la dona que, molt malalta, li parla de la joia de les natures descobertes. El jove a qui ensenya una poesia perquè l’envii a la noia que estima. Bob, l’home que ha perdut el fill i ara ajuda a la gent en els pàrquins de caravanes. Linda, l’amiga amb qui es fan una mascareta assegudes enmig del no-res mentre el sol es pon. Rebutja les possibilitats d’estabilitat de la família, de l’amic… No, no es pot quedar quieta. Retorna als orígens però només per reafirmar-se que vol fugir. I torna a la carretera, a la recerca de paisatges i de gent que mai es diu adéu, sinó “Ens veiem en el camí”!
Guió i direcció: Chloé Zhao. Protagonistes: Frances McDormand, David Strathairn Linda May, Bob Well, basada en la novel·la de Jessica Bruder. Fotografía: Joshua James Richards. Música: Ludovico Einaudi
Tràiler: https://dai.ly/x7zkh2y
